Que va passar a Roth ???

Fantàstic, molts mesos somniant en poder fer esta pujada, i ja hi era...............................em quedaria curt amb els adjectius que utilitzaria per descriure aquest moment........si sempre he defensat que almenys una vegada en la vida s'ha de córrer el tri de Zarautz, el mateix dic aqui, almenys una vegada en la vida s'ha de pujar el Solarberg ...!!!
Quasi coronant sento el meu nom, són Eduardo Arenal i Pablo, que pel matí m'havien portat a la sortida de la natació, moltes gràcies.
Acabo la primera volta del circuit de bici, tot passant pel pont per sobre del canal on haviem nedat, i encarrilo la segona volta. Molt animat, em sentia molt bé, bé de cames, menjant i bebent bé, fins llavors cap problema......doncs seguim
Cap al km 120 em venen unes ganes de vomitar, que en un primer moment penso que si aguanto una mica potser em passarà al cap d'una estona, però no és així, sense donar-me temps a parar, vomito dalt de la bici, i em quedo sorprés amb la rapidesa que m'ha vingut aquest malestar ( crec que en menys de 5 minuts vaig passar d'un estat pletòric i gaudint molt de la prova a.....................morir-me).
Segueixo pedalant, i intento beure una mica més d'aigua, més que res per treurem el mal sabor de boca que tenia. Aguanto uns km sense menjar ni beure per veure si el estòmac se m'assentava, però les ganes de vomitar seguien. Al km 130 menjo una barreta, per ficar alguna cosa sòlida dins, però igual que entra..........surt, i cada cop amb més intensitat. Segueixo bebent i menjant, pensant en que en algun moment em passarà, però no paro de vomitar, fins 8 vegades crec.......................em quedo sec, sense forces, em marejo, de lluny veig borrós, això pinta malament................................però no penso en retirar-me, només penso en paciència i paciència, a lo millor es falta de temps perquè això es normalitzi, però............................lamentablement, cap al km 150 ja vaig totalment fos, fins i tot la segona pujada al Solarberg, m'han d'empényer per poder pujar-la. Els últims km són una tortura, amb el 39 x 25 faig el que puc per arribar a la T2, i li dic a Pili.........plego, no puc...!!!
Curiosament, entro dins la tenda de la T2, em sento a la banqueta, tanco el ulls, i decideixo ficar-me les sabatilles de córrer, i al sortir li diré a Pili, que ho intento, a veure que passa...........................però un cop ficades les sabatilles torno a vomitar, i em marejo, el metge m'agafa pel braç i em diu en llengua germànica: tu, capoooottt.............on vas així?
Fins aqui va anar així, un cop recuperat vaig anar amb Pili i Aleix a veure la gent com arribava, i ens vam ficar a 500 m de la arribada per animar a tots els participants, fins que finalment vaig veure arribar al meu amic Josep, amb un somriure d'orella a orella, convertint-se en Finisher a Roth, moltes felicitats Nano.
Bé, ara també vull agraïr a tots els que m'heu animat aquests ultims mesos, els que conec i els que no, moltíssimes gràcies, però no va poder ser......................................................................almenys per aquesta vegada !!!
Pili/Aleix.............algun dia us penjaré la medalla al coll....no sé quan, però..........algun dia !!!
7 Comments:
Joan Marc, no et preocupis, segur que la proxima ets els finisher mes feliç. Anims i a per la proxima.!!!!!
Xeic, lo teu si que es un viatge a ITACA, t'ho has currat i no ha pogut ser, el dia que m'acabes l'IRONMAN seràs un FINISHER EN MAJUSCULES.
Quan Xavi i jo vam acabar, al cap de menys de 5 minuts, li vaig demanar si sabia alguna cosa de tu, pero me va dir que te faria un missatge mès tard, ja que pensava que te quedaria un ratet encara.
Al no saber res estos dies, jo ja pensava que era possible que no haguessis pogut, pero pa mi kan sigut los nervis, anim.... l'any que ve no eh?, pero l'altre si conve fem equip alli on tu digues+
ciao des de genova
jose maria i maria pilar
Jo em sembla que ja t'ho he dit tot aquests dies... però un cop més... SEGUR que t'ensortiràs.... ara a descansar....
Noi, enguany he tingut un parell de decepcions (Lanzarote...) semblants al que ha pogut ser per a tu lo de Roth. Em va costar un parell de dies superar-ho i ara m'estic preparant l'EMBRUNMAN de nou per treure'm l'espineta.
Amb això et vull dir que al final aconseguiràs penja'ls-hi la medalla de FINISHER al teu fill i la teva santa dona.
Apa ! Ànims i a tornar a intentar-ho que al final ho aconseguiràs. Ja saps que estem amb tu pel que necessitis.
Una abraçada
Arsenio, JOVENT 79
ara ja m'agrada això, algun dia els hi podràs penjar la medalla al coll, espero que sigui ben aviat i si pot ser que estigui jo present per veure-ho, t'ho mereixes champion!!
ara descansa i afronta els teus nous reptes amb il.lusió i força!!
Ànims, guapíssim, això ja és massa mala sort, a la propera s'ha de girar la truita!
Ep, una entrebancada només, la propera vegada segur que l'acabes. Només hauras de vigilar amb el paio de les ulleres d'aigua, per la resta, tot teu!
Una abraçada,
Nano !!!!
on hem d'anar per culminar el camí a ITACA? compta amb mi per atacar el somni i fer-lo realitat.
Cuida't, i en parlem que al 2008 em de fer alguna de sonada !!!!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home